GAZA: MACABRE LABORATORI

Intel·lectual i supervivent de l'Holocaust, Israel Shahak va ser un dels primers a comparar Israel amb els nazis. -. The electronic intifada, via arrezafe.

Shahak va assenyalar –fa més de 40 anys– que l'única diferència és que Israel encara no ha construït forns ni cambres de gas. Veient les condicions a Gaza, crec que Israel realment ja ho ha fet.

Sovint s'ha descrit Gaza com un enorme camp de concentració, però la situació ara és pitjor del que el terme implica. Aquesta porció de terra densament poblada ha esdevingut un pou negre d'aigües residuals, interminables camps de runa i asbest polvoritzat, partícules tòxiques d'explosius i altres químics militars, contaminació de l'aigua i de l'aire, i una immundícia ineludible per tot arreu.

Verí sobre verí, inhalat i exhalat per joves i grans per igual. Les ferides no poden escapar-se de la infecció i no sanen. No hi ha res per a la cura.

Els arbres han desaparegut. Israel els va arrasar juntament amb la majoria de les terres de cultiu. Els animals moren de set i de gana i es podreixen on cauen. Les persones assassinades pels franctiradors israelians també es descomponen allà on cauen.

Gaza és més enllà de les paraules que habitualment utilitzem. Camp de concentració no és un terme prou gran per abastar tant horror.

És un laboratori macabre que posa a prova els límits d'un terror incessant sobre una població captiva indefensa. El perpetu brunzit dels drones zanana només interromput per bombardejos desenfrenats, cadàvers esquinçats i trets a trossos d'entre la runa.

El menjar és escassa o insalubre. L'aigua és bruta. Malalties erradicades tornen i proliferen. Els peus dels nens estan descalços, bruts i tallats. Cabells i cossos sense rentar durant mesos. Sarna, polls. Ràbia. Profunda desesperació i depressió.

Desesperació. Por. Terror. És així com pateixen el genocidi els que encara viuen.

Les narratives del sumud (fermesa), el coratge i l'heroisme són només una altra forma de deshumanització que fa creure al món que els palestins poden suportar qualsevol cosa. No ho poden. Hi ha límits.

Massa. Ha estat massa durant molt de temps.

La veritat és ombrívola i dura de contemplar, però no s'ha d'emmascarar amb nocions romàntiques d'una societat angelical amb capacitat il·limitada per resistir allò que mai no s'hauria de resistir.