Divendres a primera hora, com cada dia, la doctora Alaa al Najjar es va acomiadar dels seus deu fills abans de sortir de casa. El menor, Sayden, de sis mesos, encara dormia. I com cada dia, amb la guerra a Gaza i els atacs israelians a pocs metres del seu barri de Jan Younis, a Al Najjar el preocupava deixar-los a casa i anar-se'n a treballar.
¿ Han de morir de gana 14.000 nens per posar el focus al patiment de Gaza?
Però la dona de 35 anys no tenia cap altra opció. La doctora, una de les cada cop més escasses professionals de Gaza, és una respectada pediatra del complex mèdic Nasser. Divendres passat va haver d'anar a treballar per cuidar nadons ferits, supervivents dels atacs israelians. Mai no va imaginar que aquest comiat de la seva família seria l'últim. Unes hores després, els cossos carbonitzats de set dels seus fills, morts per un atac aeri israelià a Jan Younis, van arribar a l'hospital on treballa. Altres dos cossos, inclòs el de Sayden, estaven sota la runa. Dels seus deu fills, només un ha sobreviscut, juntament amb el seu pare, Hamdi al-Khajar, de 40 anys, que també és metge. Tots dos estan hospitalitzats.
"És una de les tragèdies més punyents des del començament del conflicte", diu Mohammed Saqer, cap d'Infermeria de l'Hospital Nasser. “I ha passat a una pediatra que va dedicar la seva vida a salvar nens i ha vist com li arrabassaven la seva prole en un instant de foc i silenci ensordidor”.
Les imatges compartides pel director del Ministeri de Sanitat de Gaza i verificades per The Guardian mostren els cossos cremats i desmembrats dels nens mentre són trets de sota els enderrocs de l'habitatge familiar, a prop d'una benzinera, mentre les flames encara consumien el que quedava de l'edifici.
"Quan vaig sentir que la casa havia estat bombardejada, vaig córrer instintivament al meu cotxe i em vaig dirigir al lloc, ja que sabia que el meu germà i els seus fills eren a dins. En arribar, em vaig quedar impactat. Vaig trobar el meu nebot Adam, que va sobreviure, tirat al carrer sota la runa. Estava quasi cobert de saló, amb la roba gairebé estripada, però encara conservava l'ànima. El meu germà jeia de l'altra banda, sagnant profusament pel cap i el pit, i amb el braç amputat. Respirava amb dificultat", relata Ali al-Najjar, de 50 anys, germà gran de Hamdi, l'espòs d'Alaa. Ali va ser qui va trucar a l'equip mèdic i va portar els dos supervivents a l'hospital. Després va començar la recerca dels seus nou nebots i nebodes sota la runa.
"Va ser molt difícil entrar a la casa perquè el sostre s'havia esfondrat. Vaig començar a buscar amb l'esperança de trobar algun dels nens, ja que vaig suposar que el bombardeig podria haver-los llançat fora de la casa", explica Ali. "Però llavors, tristament, va aparèixer el primer cos cremat. Alaa al Najjar va anar ràpidament al lloc de l'explosió mentre els rescatistes treien el cos de la seva filla Revan d'entre la runa. Entre llàgrimes, els va pregar que la deixessin abraçar-la per darrera vegada.
“El seu cos estava completament cremat a la part superior, no quedava res de la pell”, recorda Ali. “Encara no hem pogut trobar els cossos de dos dels fills del meu germà: el gran, Yahya, de 12 anys, i la nena de sis mesos, Sayden”. Fonts de l'Hospital Nasser que van traslladar un per un els cossos dels nens a la morgue han revelat que la mare no els va poder identificar a causa de l'abast de les cremades. Els seus noms eren: Yahya, Rakan, Ruslan, Jubran, Eve, Revan, Sayden, Luqman i Sidra.
“Alaa va anar a la morgue, va abraçar els seus fills, va recitar l'Alcorà i va pregar per ells”, diu el doctor Ahmed al-Farra, de 53 anys, director del departament infantil del complex mèdic Nasser. "Altres doctores al seu voltant es van esfondrar de dolor i ràbia, però la doctora Alaa va mantenir la calma. Déu li va donar pau. Després que els enterressin, va anar directament a veure el seu marit i el seu fill, i va començar a cuidar-los".
Els seus col·legues de l'hospital descriuen Al Najjar com una doctora compromesa, educada i ètica, capaç de suportar una pressió enorme; ha atès desenes de nens i pacients diàriament, tenint cura alhora d'una família nombrosa. "Estava constantment preocupada pels seus fills quan era a l'hospital. Quan va saber que una casa havia estat bombardejada al barri de Qizan al-Jakhjar, el seu cor de mare pressentia que alguna cosa anava malament", recorda Farra.
El director de l'hospital diu que no hi havia paraules per descriure'n la pèrdua. “Qui vulgui opinar, que primer imagini que li passa el mateix: perdre de sobte totes les persones amb qui té vincles”.
Després d'acomiadar-se per última vegada dels cossos sense vida dels seus set fills, Alaa va anar a la sala on atenien el seu únic fill encara amb vida. "El seu marit patia lesions greus: dany cerebral i fractures causades per metralla; a més de ferides per metralla i fractures al pit. El van connectar a un respirador i li van col·locar tubs mèdics", assenyala Farra. "L'estat del seu fill era relativament millor; les seves lesions eren entre moderades i greus".
Els col·legues i amics de la doctora afirmen que els seus fills tenien ciutadania egípcia i que Alaa i Hamdi planejaven viatjar a Egipte per matricular-los a la Universitat d'Al-Azhar al Caire.
L'Exèrcit israelià ha emès nombroses ordres d'evacuació i la setmana passada va ordenar als residents de Jan Iunis que marxessin perquè la localitat es convertiria en una zona “de combat”. Molts habitants no tenen cap lloc on fugir, després d'un any i mig de conflicte, durant el qual s'han vist desplaçats diverses vegades. En aquest temps, han mort més de 54.000 persones a Gaza, de les quals més de 16.500 eren nens i nenes.
Farra només té un desig: "La meva única esperança és que els que van morir no siguin només noms en el paper. Vam ser creats com qualsevol altre ésser humà en aquest món. I com qualsevol altre ésser humà, tenim dret a viure".
Els nou fills de la pediatra gazatí Alaa al Najjar, que foren assassinats en l'atac aeri israelià, es deien Yahya (12 años), Rakan (10 años), Raslan (7 años), Jibran (8 años), Eve (9 años), Rival (5 años), Luqman (2 años), Sadin (3 años) y Sidar (menos de un año). El seus espòs, Hamdi al Najjar, i el seu fill Adam, de 11 anys, foren els únics supervivents de l'atac, encara que tots dos van resultar greument ferits.
